Los grops politicomilitars dels pòbles sens estat e lo govèrn presentan un preacòrdi que se deuriá ratificar lèu. Lo procès poiriá desbocar vèrs lo desarmament dels grops e vèrs la conversion de Birmania en un estat federal.

La còla dels negociaires del govèrn de Birmania (UPWC) e una aliança de 16 grops politicomilitars dels divèrses pòbles sens estat d’aquel país asiatic presentèron dimars passat un preacòrdi per metre fin, de bon, a una sèria de conflictes armats originats dins los ans 1960. Se lo procès actual avança coma se prevei, poiriá desbocar vèrs l’establiment d’un sistèma federal per Birmania amb lo desarmament dels grops armats dels pòbles sens estat.

Las guerrilhas se coordenan dins lo Comitat de Coordinacion Nacionala de l’Alta al Fuòc (NCCT, sigla en anglés), que negòcia dempuèi la fin de 2013 amb lo govèrn en nom dels diferents grops armats. Entre los pus destacats i a l’Union Nacionala Karen (KNU), l’Organizacion per l’Independéncia de Kachin (KIO) e lo Partit Progressista Nacional Karenni (KNPP).

Durant 2014 se produguèron divèrses avances dins las convèrsas. Un dels pus significatius foguèt un començament d’acòrdi subre l’implementacion d’un sistèma federal en Birmania, que sos detalhs los caldrà debatre dins de negociacions politicas futuras, en i inclusent qui beneficiarà de l’esplecha de las ressorsas naturalas de cada territòri.

Lo país, fins ara, se regís a travèrs d’un sistèma unitari centralizat: dedins i a sèt estats nominalament autonòms per cadun dels pòbles sens estat principals (sus la mapa dels estats son en colors rogencas e brunèlas) e mai sèt regions per lo pòble dominant, los birmans (sus la mapa dels estats son en color jauna).

Serà dins aquelas convèrsas futuras que, tanben, caldrà pachar coma se desarmarà las guerrilhas e coma s’integraràn a la futura armada federala birmana.

L’acòrdi presentat ièr lo devon revisar los lidèrs dels grops politicomilitars e, posteriorament, eles lo deuràn ratificar. S’es ansin, serà “l’acòrdi d’alta al fuòc pus larg de l’istòria” de Birmania, segon las paraulas de Michael Vatikiotis, director regional del Centre per lo Dialòg Umanitari.


Un estat multietnic sota de decadas de dictatura

Birmania se faguèt independenta del Reialme Unit en 1948. Divèrsas guerrilhas se formèron entre aquel moment e l’inici dels ans 1960, a causa de la percepcion que los grops non birmans èran excluses del govèrn. En 1962, en mai d’aquò, lo general Ne Win faguèt un còp d’estat e botèt lo país sota una dictatura militara. En 2008 s’inicièt, a l’iniciativa del govèrn birman, un procès de transicion cap a la democracia qu’encara s’es pas acabat. Es previst que Birmania celèbre d’eleccions multipartidistas pendent la tardor d’ongan.

---

Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.